En aquest segle hem viscut 12 edicions de Campionats Mundials i aquesta propera a Budapest reunirà fins a 11 atletes de Catalunya d’aquesta federació amb la selecció espanyola. Hem viscut diverses actuacions de mèrit, que s’han reportat amb quatre medalles, dues de Jesús Ángel Garcia Bragado, una de Maria Vasco i l’altra de Natàlia Rodríguez.

La primera edició del mundial d’aquest segle va ser a Edmonton, Canadà. Hi van participar 10 atletes amb llicència catalana, dels quals destacava Reyes Estévez, que ja havia guanyat dues medalles als anys 90, Valentí Massana a la marxa o Jesús Àngel Garcia Bragado. El marxador competia per primer cop com a català i ho va fer amb una medalla de plata als 50 K marxa amb un temps de 3:43:07. A més a més, competirien altres atletes que posteriorment tindrien una important rellevància, com l’atleta de Viladecans Maria Vasco o la tarragonina Natàlia Rodríguez.

Al 2003, el Mundial es va traslladar a Paris. 49 atletes de la delegació espanyola hi van participar, d’entre ells, fins a 11 atletes amb llicència catalana, un més que la temporada anterior. En aquesta edició, tornem a veure la presència de Reyes Estévez, 6è a la final dels 1.500 m, un sisè lloc de Garcia Bragado als 50 K marxa i noves participacions de Natàlia Rodríguez i Maria Vasco, apart de viure la primera aparició de la llançadora de martell Berta Castells o el saltador d’obstacles Jose Luís Blanco.

Ens traslladem a Helsinki, Finlàndia, per viure l’edició del 2005. Allà, van ser nou atletes participants de la delegació catalana. De nou, protagonisme per Natàlia Rodríguez i Maria Vasco. Serien, amb les seves actuacions a les finals, les dues atletes catalanes més destacades de la dècada. Vasco fregaria la medalla acabant 4a als 20 K marxa, mentre que Natàlia Rodríguez seria 6a als 1.500 m. Al país escandinau veuríem el debut mundialista de Rosa Morató. L’atleta de Navarcles va competir als 3.000 obstacles.

Al 2007, a la localitat japonesa d’Osaka, tornaríem a viure una medalla catalana. Ara sí, Maria Vasco aconseguia, després de lluitar-ho durant les tres edicions anteriors, la medalla de bronze als 20 K marxa, amb un temps de 1:30:47.

Al Japó serien 10 atletes amb llicència catalana que hi participarien, amb nova presència de Berta Castells, Jose Luís Blanco i Rosa Morató, i els debuts de Jackson Quiñónez i Beatriz Pascual. El saltador de tanques lleidatà acabaria finalment 7è a la gran final dels 110 t.

A Berlín, a l’edició de 2009, rècord de participació catalana d’atletes fins al moment, amb 14 d’ells i elles amb llicència catalana. Allà, tornaríem a viure una medalla catalana, amb la plata de Jesús Àngel Garcia Bragado als 50 K marxa i temps de 3:41:37. Bragado sumava la seva segona medalla en mundials amb llicència catalana. A més, vam tornar a veure a Reyes Estévez, vam viure el debut de Carles Castillejo i Ayad Lamdassem a la marató i un 6è lloc de Beatriz Pascual als 20 K marxa. Com a nota negativa, la malaurada DQ de Natàlia Rodríguez als 1.500 m quan havia obtingut l’or.

La 13a edició del Mundial va ser a Daegu, Corea del Sur. Allà hi van viatjar 9 atletes amb llicència catalana, amb el debut del saltador de perxa Igor Bychkov. La millor notícia, sens dubte, va ser la quarta medalla catalana del segle. Natàlia Rodríguez aconseguia treure’s l’espineta de Berlín i sumava el bronze als 1.500 m amb una marca de 4:05:87. Seria la millor actuació catalana, seguida del 9è lloc de Beatriz Pascual als 20 K marxa.

Al 2013, el Mundial es va traslladar a Moscou, capital russa, on hi van participar 10 atletes de Catalunya amb la delegació espanyola. Novament Beatriz Pascual tenia un bon paper als 20 K marxa, aquest cop fregant la medalla, acabant en 4a posició. Cal destacar la presència de diversos atletes de velocitat, poc comú fins al moment, com Sergio Ruiz als 200 mll, Eduard Viles al 4×100 m i Pau Fradera al 4×400 m.

Al 2015, de nou viatjaríem a l’Àsia per viure el Mundial a la capital xinesa de Pequín. Fins a vuit atletes hi van participar, destacant el debut d’Adel Mechaal als 1.500 m. L’atleta palamosí competirà en aquesta següent edició a Budapest, així com també Laura Redondo, Esther Guerrero i Raquel Gonzàlez. Les tres atletes, com Mechaal, van fer el seu debut a Beijing. La millor posició, un novè lloc de Jesús Àngel Garcia Bragado als 50 K marxa.

Londres va viure l’edició del 2017, amb el mateix nombre d’atletes de Catalunya, vuit. Mechaal i Guerrero van repetir, i en el cas del palamosí aconseguint el seu millor resultat, 4t a la final dels 1.500 m, fregant els llocs de glòria.

Set atletes van viure l’edició de Doha al 2019. Allà van fer el seu debut la vallenca Marta Galimany, amb un 16è lloc a la marató, la marxadora Mar Juàrez i l’atleta d’obstacles Ibrahim Ezzaydouni. De nou, l’incombustible Jesús Àngel Garcia Bragado obtenia el millor resultat, en els seus darrers mundials, un vuitè lloc als 50 K marxa.

Finalment, la darrera ja seria al 2022, degut a la pandèmia de la COVID. Va ser a Eugene, Estats Units, amb la presència de vuit atletes amb llicència catalana. Va ser el debut de la nova fornada, destacant Jaël Bestué, Sara Gallego i Bernat Canet, però acompanyats dels atletes ja consolidats, com Adel Mechaal o Laura Redondo. El millor resultat va ser per a Raquel Gonzàlez, que acabaria 5a del món als 35 K. També formarien part de la delegació les atletes de 400 mll Laura Hernàndez i Laura Bou, integrants del relleu.

El Mundial de Budapest tindrà, com dèiem prèviament, la presència d’onze atletes amb llicència catalana per la FCA. Seran set dones, Laura Redondo, Raquel Gonzàlez, Cristina Montesinos, Jaël Bestué, Marta Galimany, Meritxell Soler i Esther Guerrero i quatre nois, Adel Mechaal, Ayad Lamdassem, Jaime Guerra i Bernat Erta. D’entre tots i totes, Montesinos, Soler, Guerra i Erta faran el seu debut en mundials a l’aire lliure, tot i que cal destacar que l’atleta lleidatà ja té una medalla en un mundial en pista coberta, en el relleu 4×400 m.