El 25 de novembre es commemora el dia internacional contra la violència envers les dones, una xacra que ha deixat, segons dades oficials, vint-i-un feminicidis al llarg de 2024, 4.027 denúncies contra la llibertat sexual, i un augment del 33,5% de casos de denúncia per violència sexual dins de la parella. L’esport tampoc es lliura d’aquest problema, i dins de l’atletisme, concretament, hi ha persones que lluiten per establir un marc més segur per a la pràctica d’aquest esport.

És per això que hem parlat amb la Zoya Naumov, atleta catalana, actualment vivint a Madrid, i fent pràctiques en un centre mèdic amb pacients on l’abús i el maltractament de gènere és molt freqüent. La Zoya és psicòloga especialitzada en salut, esport i educació. “El centre on treballo té una col·laboració amb Amalgama7, una fundació que tracta amb persones amb risc d’exclusió social, i rebem contextos molt complexos, des d’abusos fins a violència de gènere. No obstant, aquesta xacra no només afecta a aquest estrat, ho fa a tots els esglaons de la societat” ens explica Naumov.

Per sort, en els darrers anys, estem tenint un augment de la visibilitat, creix el nombre de denúncies i també l’acceptació de que el problema encara perdura a la nostra societat. “Vivim en un entorn masclista i patriarcal, i ara s’estan denunciant els abusos, però sempre han existit. I en molts casos parlem d’infants, que a vegades van de forma independent de la violència de gènere però a vegades van de la mà, i en aquests casos, el cervell només entén aquesta violència amb un cert grau de maduresa, per això es triga més en denunciar”, ens explica. “S’ha de crear l’entorn perquè això pugui passar quan abans millor” comenta Naumov.

Encara segueix afectant aquesta violència al món de l’esport? Just durant la conversa telefònica amb la Zoya, ens explica que la formació feta durant aquell matí era d’un cas d’abús d’un noi, que un cop ha estat entrenador, ha connectat amb el seu record i li ha despertat un abús que tenia amagat des de feia temps. “Aquí parlem d’abús infantil, en aquest cas a un nen, però en el cas de les nenes, de les dones, de la violència de gènere, l’esport ho pot canalitzar degut a les figures “paternalistes” dels entrenadors. Passes una quantitat de temps molt gran amb ells, els tens com a referents, i això pot provocar un abús de poder i posterior violència a vegades indetectable” ens comenta.

Actualment, les federacions i els clubs ja estan desenvolupant protocols de salvaguarda, i s’està sensibilitzant amb xerrades i conferències a les famílies i als atletes sobre aquest tema. “Dins de l’educació que atletes i entrenadors han de rebre està el fet de saber mantenir el distanciament, saber on son els límits. Potser tu creus que una “carícia” o un tocament innocent no és res, però sí que ho és, sí que ho pot ser. Molt sovint ens trobem que la gent només censura la violència física, però n’hi ha molts tipus d’elles” afirma Zoya Naumov.

Quines eines tenim per poder erradicar aquests comportaments dins de l’esport, i en concret, dins de l’atletisme? “Comencem per fer pedagogia, psicoeducació, tenir els protocols emmarcats, tant des del club com des de les federacions. S’ha de fer un treball de divulgació, no només penjar-ho a la web, ser-ne conscients i que entrenadors i atletes puguin dir “ah, d’acord, això és un senyal que no hem d’acceptar” recomana Naumov.

Finalment, una altra part important és la difusió que en poden fer les institucions de cara a que tothom, dins de l’esport, en sigui conscient. “El pressupost és molt important. Posar diners perquè els professionals puguin treballar, donar-nos recursos, que una mediadora especialista en gènere pugui ajudar als clubs, que les federacions tinguin un bon departament en ajuda a les dones i a lluitar per eliminar la violència envers nosaltres”, explica Naumov.

“Que no només es creïn protocols, que també es posin en marxa. I sobretot, s’ha d’empoderar molt, que els coordinadors i entrenadors ensenyin el treball d’empoderament. Que el 25 N ens serveixi per posar tot això sobre la taula” comenta Naumov.

Les federacions ja han emprès el camí per conscienciar a tot l’atletisme i l’esport en general sobre aquest problema. “La finalitat principal, un cop analitzat el problema, és avaluar la repercussió social, anar a l’arrel, i treballar sobre això”, finalitza Naumov.