Tampere ha confirmat les grans expectatives creades per l’atletisme català durant tot l’estiu. Divuit atletes amb llicència catalana han competit al municipi finès, sumant tres medalles i onze llocs de finalista, amb una molt bona participació en totes les disciplines. Els noms propis han estat els de Sofia Santacreu, Oriol Sànchez i Ona Bonet.
En el cas de la marxadora, Sofia Santacreu va confirmar la seva hegemonia a nivell Europeu. L’atleta del Cornellà Atlètic va aconseguir l’or als 10.000 marxa i va revalidar la victòria de feia dos anys a Jerusalem. Amb marca de 43:47:89, Santacreu aconseguia l’or en una cursa dominada de principi a fi i demostrant molta solvència, sumant també rècord de Catalunya i d’Espanya sub 20 i la millor marca de l’any.
Així com també ho va demostrar Oriol Sànchez. El barceloní va obtenir la medalla de bronze als 200 m amb una marca de 21.03, amb molt vent en contra, però demostrant que després de la seva victòria amb Catalunya i també al sub 20 a Villafranca de los Barros, somiava en fer un gran campionat, i així va ser. Entrant a les semifinals i a la final amb 21.04 i amb el tercer millor temps, Sànchez plantava cara als favorits i obtenia un bronze molt preuat.
A més a més, Sànchez podria haver obtingut l’or del 4×100 m després de guanyar la final amb l’equip RFEA, però van ser desqualificats per un canvi fora de zona.
La tercera medalla catalana ha caigut de la mà d’Ona Bonet. La bagenca mereixia per fi una medalla en un campionat internacional d’aquesta envergadura, i ha arribat gràcies a un salt d’1.86 m i a un concurs força regular, que li ha donat fins i tot per provar l’alçada d’1.92 m. Bonet tanca el curs amb l’or català absolut, l’or estatal sub 20 i el bronze europeu.
En 4t lloc ha acabat Marta Mitjans. La maresmenca arribava com a líder de l’any als 800 m, havent baixat dels 2 minuts, però les seves rivals han tingut un final molt més fort i ha acabat claudicant en un darrer sprint amb tres atletes més. Mitjans no ha pogut pujar al podi, però aquesta cursa li servirà d’experiència de cara a les properes competicions.
Bakr El Asri va provar de lluitar per la medalla fins al final als 3.000 obstacles, però el medallista europeu sub 18 va acabar en 5a posició amb marca personal de 8:49:47, en una cursa molt igualada on va haver d’anar remuntant posicions.
També ha competit en final Hailu Estrampes. L’ebrenc ha tancat la seva participació a la javelina amb una marca de 69.84 m, en 7a posició. Estrampes arribava per lluitar per les set primeres places, i el no superar els 70 metres ha acabat per deixar-lo en aquesta plaça. Amb tot, bon curs del llançador de javelina.
Altres atletes en finals van ser, els dos saltadors de triple salt, Elda Romeva i Pau Caparrós. La santcugatenca va acabar 9a amb 13.06 m i Caparrós també 9è amb 15.30 m. Tots dos venien de ser or a Villafranca de los Barros i a Tampere van mostrar-se expeditius per accedir a la final, però allà no van poder arribar al darrer salt, per mirar de quedar entre les sis primeres posicions.
En el cas d’atletes que no van poder accedir a la final, als 400 tanques, les andorranes Duna i Alba Viñals van competir, amb la germana gran, Duna, aconseguint arribar a semifinals i obtenint rècord d’Andorra amb 59.60. Alba no va arribar a semifinals. Sí ho va fer Martina Zunino, acabant 22a global amb 1:01:17
Marwa El Khouya i Carla Ferrara van competir a la final dels 5.000 m. Les dues atletes del Lleida UA van acabar en 16a posició Ferrara, amb temps de 16:55:56, i El Khouya 27a amb 17:11:03.
Adrià Ripollès no va poder accedir a la final de perxa, i va acabar 18è amb 4.90 m. Tampoc va poder accedir a la final la llançadora de javelina, Íngrid Valcarcel, amb marca de 42.63 m i 14a global, així com Coralí Jou, que tancava en la posició 33 la seva participació en els 800 m. En els 400 m, Biel Cirujeda va poder passar a les semifinals però no va poder accedir a la final, sent 23è global. L’atleta Max Peula no va participar, doncs anava de reserva del 4×100 m.
D’aquesta forma, es tanca la temporada d’aire lliure en pista a l’espera del Mundial de Tòquio del setembre. No obstant, aquesta gran collita catalana posa de manifest la temporada feta pels sub 20, després de destacar sent la delegació amb més medalles a Villafranca de los Barros.
