El Mundial de Tòquio ha posat punt i final amb un bon balanç pels atletes de la Federació Catalana d’Atletisme. Eren tretze els qui competien a la prova més important del curs i cal destacar diverses posicions importants, una medalla, tres llocs de finalistes i algunes semifinals.
La millor notícia va ser el bronze de Paul McGrath. L’atleta gavanenc va entrar a meta com a tercer classificat amb una marca d’1:18:45, en tercera posició, després d’una cursa on va estar un bon tram primer i on va lluitar l’or fins al final. McGrath sabia que era una gran oportunitat i no ha volgut desaprofitar-la. Feia 14 anys que un català no obtenia una medalla en un mundial, des de Natàlia Rodríguez a Daegu 2011. McGrath ja va ser medallista a l’Europeu de Roma l’any passat, i amb aquest bronze dona una passa endavant a la seva carrera.
Pel que fa a Jaël Bestué, la santcugatenca va tancar la seva participació individual com a 16a del món als 200 m. Va arribar fins a les semifinals, i allà va caure amb una marca de 22.80, sense poder accedir a la gran final, però orgullosa d’haver arribat a lluitar amb les millors atletes del món.
No obstant, en el darrer dia, cinquè lloc de l’atleta santcugatenca al 4×100 m amb l’equip RFEA, format per la catalana, per Paula Sevilla, Esperança Cladera i Maribel Pérez. Temps de 42.47 per repetir el que van fer a Oregon 2020, acabar entre les cinc millors del món.
La marxa va donar més alegries. El primer dia, Cristina Montesinos i Raquel González van competir als 35 K marxa, i ambdues es van sobreposar a les dificultats de la xafogor. La maresmenca Gonzàlez va acabar 6a del món amb una marca de 2:45:41, mentre que Montesinos va acabar just al darrera, 7a del món amb 2:46:44. Una molt bona notícia per la nostra marxa, si bé és cert que l’egarenca Montesinos no va poder prendre la sortida dels 20 K per esgotament.
Jaime Guerra també va tenir un paper destacat a Tòquio. És veritat que ell esperava un pèl més a la final, acabant 12è, però també és cert que després de l’any que ha tingut, amb poques competicions, el darrer salt de les eliminatòries de 8.13 m que li va donar el passi a la final, té un mèrit molt gran. Guerra va acabar amb 7.81 m
En el cas de Bernat Erta, el lleidatà competia al 4×400 mixt el primer dia, però l’equip RFEA no va passar a la final i va tancar la sèrie 2 en 10a posició amb una marca de 3:12:57.
L’andorrà Nahuel Carabaña no va tenir el millor campionat possible. L’atleta va tancar 12è la seva sèrie de 3.000 obstacles amb un temps de 8:49:01, sense poder accedir a la gran final, i quedant-se més lluny que a París.
Tampoc va tenir el millor dia Esther Guerrero. La banyolina arribava a una nova cita mundialista amb ganes de passar a les semifinals dels 1.500 m, però es va quedar a tocar amb la 7a posició i un temps de 4:02:20, quan semblava que havia entrat en posicions de qualificació. Guerrero, amb esportivitat, va encarar el mal tràngol i ja vol tornar a començar per optar a un nou campionat.
Dos atletes van tenir el seu debut absolut. D’una banda, Artur Coll. El saltador de perxa va competir a les qualificacions i va acabar amb un salt de 5.40 m sense poder accedir a la final, després del seu or a Tarragona i aconseguint una marca de 5.70 m, la temporada ha estat molt positiva per a ell. D’altra banda, debut de Carlos Sáez en la prova dels 1.500 m. L’atleta barceloní va acabar la seva eliminatòria en 10a posició amb un temps de 3:40:61, i també va donar per bo l’aprenentatge adquirit a Tòquio.
D’altar banda, també va tenir el seu debut, en aquest cas, en un mundial, Marta Mitjans. La maresmenca feia una nova presència internacional, després de l’Europeu d’Apeldoorn a pista coberta, i aconseguia la classificació per aquesta cita als 800 m. Mitjans va fer una marca molt bona, 2:00:67, però no va aconseguir passar a semifinals. Una molt bona experiència i a seguir sumant pels propers compromisos.
L’atleta gironí Santiago Catrofe va estar també a prop de la seva classificació per la final dels 5.000 m, però el fondista, defensant els colors de l’Uruguai, va acabar en 10a posició després d’una darrera volta on es va veure superat pels seus rivals. Catrofe va tancar la seva participació amb un temps de 13:17:26.
Paula Juàrez va ser de les darreres catalanes en entrar en escena, i ho va fer tancant la seva participació sent 22a del món als 20 K marxa, amb 1:31:80. Uns problemes estomacals durant el transcurs de la cursa no li van permetre donar el millor de si mateixa, amb tot, la valoració del curs és molt positiva.
D’aquesta forma, balanç positiu, amb una medalla, tres llocs de finalista, un 12è lloc i una posició a semifinals, amb diversos debuts d’una fornada que de ben segur ens donaran moltes alegries els propers anys.
