Sovint ens n’oblidem (des de premsa, els primers) de la figura de l’entrenador o entrenadora. Del cos tècnic, de la força i el pes que hi ha darrera de la tasca d’aquells qui estan dia rere dia seguint els entrenaments dels guanyadors i guanyadores. O, simplement, dels i les atletes que es federen i volen participar en un control, campionat o cursa.

Ara bé, una altra cosa és portar al teu atleta a tots uns Jocs Olímpics. Seran onze els atletes amb llicència catalana a París, i tots ells i totes elles estan entrenats i entrenades per nou tècnics que han sacrificat més que el seu temps per aconseguir l’objectiu marcat: que el seu atleta pugui gaudir de la cita més important de la vida d’un esportista.

Alejandro Aragoneses és l’entrenador de Paul McGrath, Ivan Espílez el de Berta Segura, Joan Lleonart portarà a dues atletes, Meritxell Soler i Esther Guerrero, Ricardo Diéguez a Jaël-Sakura Bestué, Valentí Massana a Cristina Montesinos, Josep Carballude a Nahuel Carabaña i Santiago Catrofe, Jose Antonio Quintana a Raquel Gonzàlez, Antonio Serrrano a Adel Mechaal i l’Elvin Josué Canales en Carles Castillejo.

Tots ells han viscut un cicle olímpic ple de vivències. Un dels debutants en uns Jocs serà Paul McGrath, i ho farà de la mà del seu entrenador, Alejandro Aragoneses. Director d’un grup d’atletisme vinculat a Cornellà, Aragoneses va veure com a l’estiu de 2026, McGrath apareixia directament a les oficines del Cornellà Atlètic per donar-se d’alta i preparat per començar l’entrenament amb el grup. “Encara recordo aquell mateix dia quan va venir a fer un rodatge pel Llobregat corrent amb un altre company i amb mi” recorda Aragoneses.

En el cas d’en Joan Lleonart, l’experiència li ve de molt lluny. Lleonart, vinculat des de fa molts anys al CA Manresa, i ara secretari de la junta directiva de la FCA, entrena a Meritxell Soler des de fa disset anys, quan ella era només una adolescent. D’altra banda, a l’Esther Guerrero ho fa des de novembre de 2012, quan ella en tenia 22, ara fa dotze anys. Amb les dues ha viscut múltiples experiències, de fet, amb la banyolina ja sap que és trepitjar uns jocs olímpics.

També seran els primers Jocs de la Berta Segura. Amb ell, com un equip inseparable, hi viatja l’Ivan Espílez. Des de 2019, quan ella tenia 16 anys, Espílez i Segura han viscut vuit anys d’experiències inoblidables. “Jo feia 12 anys que treballava d’entrenador en un gimnàs molt popular a Lleida, on portava també una escola d’atletisme. El Lleida UA em va demanar que portés un grup de mig fons i allà hi era la Berta. Ràpidament vaig veure el seu enorme potencial” ens explica Espílez.

Comença a ser un clàssic, però cada any costa més. La santcugatenca Jaël-Sakura Bestué torna a una gran cita i ho fa de nou de la mà de Ricardo Diéguez. Segur que molts el coneixeu pel sobrenom de “Panter”, però també per portar anys i anys fent créixer a un selecte grup de velocistes. En el cas de Bestué, Diéguez s’encarrega del seu entrenament des de que tenia 13 anys, vestint la samarreta del Muntanyenc Sant Cugat. “Les últimes setmanes han estat molt estressants, ens hem fet la mínima olímpica en el darrer intent i això és un èxit” ens comenta el tècnic.

Qui sap el que és viure una cita així és Carles Castillejo. Londres 2012 va ser una vivència que l’acompanyarà sempre, i ara li toca passar-li al relleu a un dels seus deixebles. L’Elvin Josué Canales ha tingut un 2024 meteòric, i ha passat de promesa a realitat. Castillejo l’entrena des de 2023. “el primer pas era rehabilitar-lo d’una pubàlgia que arrossegava feia mesos i és el que vam fer el primer tram de l’any, després, sense objectius concrets, anar evolucionant” ens explica el tècnic, actualment entrenador del Club Atletisme Gavà.

Per a Aragoneses, és un somni personal que gairebé mai s’hagués imaginat. “És un orgull molt gran poder estar on estem i que la gent que ens envolta ho estigui vivint pràcticament amb la mateixa intensitat. Aquestes últimes setmanes ens han parat pel carrer pares i mares d’atletes, amb un somriure d’orella a orella perquè no es creien que una persona tan propera a ells pogués anar a uns Jocs. Molta gent d’altres disciplines s’han apropat al Paul i li han desitjat que surti tot perfecte i gaudeixi d’aquell dia tan especial” ens explica el tècnic.

Per a l’Ivan, és molt emocionant que una atleta seva pugui estar en uns Jocs. “Quan era petit no deixava de veure mai els Jocs a l’estiu, el meu somni sempre havia estat anar-hi, suposo que com a qualsevol jove esportista, i quan vaig començar a fer d’entrenador no entrava en els meus plans poder arribar a tenir una atleta d’aquest nivell. Estic molt orgullós de la Berta, per com ha treballat, i ho gaudiré a l’estadi quan corri al costat de les seves companyes, ens comenta.

“És el somni de qualsevol entrenador, tenir una atleta olímpica. Quan va arribar l’Esther, no entrava en els plans de futur aquest objectiu, però ves, es va fer realitat a Rio al 2016 i a Tòquio el 2021. En el cas de la Meritxell, no hagués pensat mai que aquella nena que va baixar a fer atletisme una tardor de 2007 arribaria a ser olímpica disset anys més tard en una prova mítica d’uns Jocs” comenta en Joan Lleonart, un dels més veterans de la llista d’entrenadors.

Castillejo se sent agraït per haver viscut el que ha viscut amb Canales. “Eren molts anys esperant això, molta tensió els últims mesos i veure com dia a dia ha persistit i ha continuat creien en el somni olímpic. En aquest món no hi ha res escrit i el seu cas ho demostra, si un vol, pot. Sento un gran orgull com a entrenador. Vam escriure una idea en un paper i ell l’ha portada a terme. Estic orgullós d’en Josué i de tots els meus atletes” comenta el tècnic.

I quins objectius es marquen? En general, gaudir i poder ser-hi és el principal, però hi ha de tot. “Hem pogut preparar amb certa tranquil·litat l’objectiu, en Paul arriba en bon estat de forma, però és molt jove i encara ha de competir molt en la distància, mirarem de defensar la millor posició possible i donar un bon rendiment” comenta Aragoneses. “El sol fet de ser-hi amb dues atletes ja es per estar satisfet. En el cas de l’Esther, son els tercers Jocs i amb la maduresa que té, lluitarà per entrar a les semifinals com la que més. En el cas de la Meritxell, volem assolir una posició que s’apropi a la seva posició de sortida, i si pot ser, millorar-la” ens explica Lleonart.

“En els relleus, l’objectiu principal era classificar-se pels Jocs a Bahames, i considero que va ser un èxit. L’equip femení arriba amb la 12a millor marca i passar a la final serà difícil, però si corren la millor cursa de les seves vides poden somiar. La Berta no només va a viure l’experiència, també a competir i a millorar les seves prestacions individuals” comenta l’Ivan Espílez sobre la Berta Segura.

“Els Jocs eren l’objectiu de la temporada, un cop aquí, mirar d’arribar a les semifinals dels 200 mll i un somni seria poder entrar a la final, per petites opcions que tinguem ho lluitarem, a més de tenir el 4×100 m” ens comenta Diéguez sobre Bestué. La santcugatenca ve de competir a l’Europeu i fer-ho amb bones prestacions, una bona primera presa de contacte pel que li esperarà a Paris.

“Crec que hem de ser coherents. Per marques arriba el 29è i per tant el nostre somni seria passar a semifinals. Un cop allà, tot pot passar, si tenim una mínima opció d’avançar, ho farem. Volem evitar la repesca i mirar de superar les eliminatòries. Ell ja ha fet el que havia de fer” explica Castillejo sobre Canales.

A banda d’ells cinc, quatre atletes més portaran a catalans i catalanes als jocs. En el cas d’en Josep Carballude, serà un andorrà i un uruguaià. En Nahuel Carabaña ha fet història a Andorra, ja no només per la final de l’Europeu, també per classificar-se, aquest cop directament, sense esperar un carta d’invitació, pels Jocs Olímpics. Santiago Catrofé, d’altra banda, serà un dels dos atletes uruguaians presents als Jocs. Ambdós estan entrenats per Carballude. Vinculat durant molts anys a l’AA Palamós, el tècnic ha vist com dos dels seus compliran un somni. En el cas de Catrofé, fa molts anys que es entrenat per Carballude, des de que un grup d’amics el van portar a Palamós i va topar de cap amb ell.

Pel que fa a Carabaña, l’atleta d’Encamp (nascut a La Seu d’Urgell), té dos entrenadors, l’andorrà Kevin Poulet i Carballude. Carabaña explicava feia poc en el mitjà Altaveu que “a en Josep Carballude el coneixíem i vam reflexionar amb el meu equip poder incorporar-lo per fer-ho tot una mica més professional. Ara hem creat un equip, on som tres persones que fem un cervell, amb química i que treballem plegats” comentava.

Valentí Massana i Jose Antonio Quintana també son dos tècnics importants en el camí de dues atletes catalanes, en concret de dues marxadores. Massana, medallista olímpic a Atlanta, sap de que va això, i ho transmet a Cristina Montesinos, una atleta que ha passat per tot tipus de processos fins arribar aquí, a París.

En una entrevista al portal de la RFEA fa un temps, Montesinos explicava com va coincidir amb Massana. “El coneixia de la meva època d’entrenadora amb nen, algunes vegades havíem quedat amb els dos grups perquè ell donés classes tècniques a la canalla. Després de la meva segona operació, i gràcies als consells de la Mar Juàrez, en Valentí va aparèixer a la meva vida”. Ambdós sempre riuen quan recorden que, els primers dies, Massana li va demanar un període de prova a Montesinos.

En el cas de Jose Antonio Quintana, té la missió de portar a una de les marxadores més destacades catalanes dels darrers quinze anys. Raquel Gonzàlez encara els seus tercers Jocs, en aquest cas, en l’equip de relleus de marxa. Quintana porta a un gran grup de marxadors i marxadores, com ara Diego Garcia o Laura Garcia-Caro, i entre elles, està la maresmenca. Gonzàlez explicava de Quintana que “ell confia molt en mi, i en la meva capacitat de posar-me ràpid en forma. Jo també confio molt en ell, sap planificar i adaptar molt bé la temporada a l’objectiu marcat. Aquesta combinació és clau perquè les coses acabin sortint.

Finalment, el cas de l’Adel Mechaal. El palamosí es entrenat per un dels entrenadors més llorejats a nivell estatal, Antonio Serrano. Seran deu els Jocs Olímpics del tècnic de La Solana, els dos primers com a atleta, i en el cas de Mechaal seran els seus tercers JJOO. Serrano ha tingut a diversos dels millors migfondistes estatals del segle, cas de Juan Carlos Higuero, Jesús España o Chema Martínez. Serrano, que als Jocs Olímpics de Barcelona va alternar ser atleta amb entrenador, té en Adel Mechaal a una de les seves figures actuals, i sempre diu d’ell que “és un dels majors portents que ha vist dins del món de l’atletisme”.

A banda d’estar pendents dels onze atletes amb llicència catalana, també farem un cop d’ull als seus tècnics, que viuran amb emoció aquest final de curs a l’aire lliure amb la gran cita de l’esport mundial.