L’atletisme català plora la mort d’en Hans Ruf Giménez, un dels nostres referents en el món de la perxa. Ruf, nascut a Schweinfurt, Alemanya, l’any 1940, va desenvolupar tota la seva carrera a casa nostra. Es va iniciar en el món de l’atletisme amb Nemesi Ponsati, al CN Barcelona, i durant sis dècades ha estat un referent per l’atletisme català en la disciplina de perxa, primer com atleta, i posteriorment, com a entrenador.
Ruf va ser campió d’Espanya en perxa en categoria juvenil l’any 1957 i júnior l’any 1961. En proves absolutes va arribar a ser subcampió d’Espanya els anys 1958 i 1959, i cal destacar que va aconseguir ser campió de Catalunya absolut els anys 1960 i 1961, sent un dels atletes destacats en aquell moment a nivell català, juntament a Felipe Rodríguez o Miquel Consegal.
Durant un període de temps, entre el 1961 i el 1965, Ruf va competir amb l’Stuttgart alemany. Un cop ja retirat com atleta, va tornar a Catalunya i va exercir d’entrenador del seu club de sempre, el CN Barcelona, i va ser tècnic d’atletes destacats en diverses disciplines, com Contxita Minguella o Loles Vives, o Martí Perarnau, qui fou també campió en disciplines com l’alçada.
No obstant, cal destacar el seu paper a la perxa. En aquesta disciplina, va aconseguir els seus grans èxits com a entrenadors. No en va, va ser l’entrenador d’aquesta disciplina al CAR de Sant Cugat des dels seus inicis, al 1987, fins al 2012, i va tenir un pes important dins de la RFEA i la Federació Catalana d’Atletisme.
Cal destacar que va entrenar a grans especialistes, com Alberto Ruíz, Javier García Chico, Daniel Martí, Albert Vélez o més recentment, Dídac Salas o Anna Maria Pinero, cinc vegades campiona de Catalunya. A més, també va ser entrenador d’en Roger Oriol, el primer rècordman estatal de perxa, i l’atleta olímpic Juan Gabriel Concepción, de Calella.
El diari L’Esportiu, li dedicava ara fa uns anys un escrit, sobre el seu paper dins del CAR de Sant Cugat. Tothom qui ha vist atletisme de cert nivell al Principat segur que recorda un home alt i corpulent, el cabell blanc i amb faccions inequívocament germàniques, assegut a les grades o en una cadira plegable (protegit per un para-sol en cas de plena canícula) a peu de pista donant indicacions als saltadors de perxa amb una veu potent i un accent inconfusible. Intuïtiu i amb un do especial per copsar i divulgar els diversos conceptes tècnics, Ruf ha tingut sota les seves ordres els principals saltadors de perxa catalans de la història.
En Hans Ruf va viure gran part de la seva vida a Catalunya, però cal recordar els seus orígens. Nascut a Alemany, el seu pare també era germànic i la seva mare, espanyola. Va ser el més petit de tres germans atletes. Francisco, el més gran, va aconseguir dos títols de 400 m i Arturo, el mitjà, un títol de decatló estatal. A nivell català, tots tres van sumar dins a nou medalles absolutes. Amb Ruf, marxa un nou estendard de l’atletisme català històric, com en el seu dia va ocórrer amb Llorenç Cassi, un altre referent, en aquest cas del món dels llançaments.
Descansa en pau, Hans.
