La reivindicació de l’atletisme femení català

307

La primera guanyadora del disc femení, Josefa Artal, any 1933. La primera guanyadora del cros català, Roser Raventós, any 1933. La primera guanyadora de les combinades catalanes, Ana Maria del Haro, any 1966. La primera guanyadora dels 60 mll indoor catalans, Isabel Montañà, any 1968. La primera guanyadora dels 1.500 m en pista a l’aire lliure catalana, Carme Teresa Rogé, any 1968. La primera guanyadora de la marató catalana, Matilde Gómez, any 1978. La primera guanyadora de la marxa en ruta catalana, Antonia Brugués, any 1978. La primera guanyadora del triple salt català, Soledad Vidal, any 1990. La primera campiona del trail català, Montserrat Bergada, any 2002. La primera medalla catalana internacional, Carme Valero, any 1975.

Son només alguns noms femenins que han completat la nostra història, però n’hi ha de centenars i centenars més que farien omplir tota una vida esportiva, doncs l’atletisme català femení es remunta als darrers anys de la dècada de 1910, coincidint amb la creació de la Federació Catalana d’Atletisme. Un primer nom que ens ve a la memòria, el de Mercè Castelltort, corredora que en la dècada dels anys 20 va aconseguir ser guanyadora en proves de marxa.

“La creació del Club Femení i d’Esports, l’any 1928, obrí les portes definitivament a l’atletisme femení. Aquell club, que a finals de 1929 comptava amb 1.200 associades, fou el primer club femení afiliat a la Federació Catalana d’Atletisme” s’explica en el llibre Història de l’atletisme a Catalunya d’en Carles Santacana i en Xavier Pujadas. Allò va ser la porta d’obertura als grans grups que van donar empenta a l’atletisme femení. L’any 1931 es va celebrar un campionat de Catalunya amb 20 atletes en categoria femenina.

La sortida dels 80 mll d’aquella competició a L’Hospitalet de Llobregat

Havia estat un any abans, durant el 1930, quan després d’una iniciativa del Club Femení i de l’UE L’Hospitalet de reglar les marques de les proves, es van crear les primeres llicències femenines de la Federació. Precisament, seria durant el març d’aquell any, ara fa 94 anys.

Foren 10 dones les primeres amb llicència, i així progressivament fins a participar, un mes després, en la primera competició on les marques eren oficials. Fou a L’Hospitalet de Llobregat, la competició va aplegar 2.500 persones entre el públic, molts mitjans de comunicació, i uns 200 atletes entre homes i dones. Els primers rècords oficials, de Maria Arranz amb 9.4 segons als 60 mll, de Rosa Castelltort, 1.22 m a l’alçada o de Teresa Palau, 7.42 m al llançament de pes, entre d’altres.

L’any 2023, de les gairebé 15.000 llicències catalanes, 6.702 corresponien a llicències femenines, un 46% del total. No obstant, a les categories sub 14, sub 16 i sub 18 hi ha un nombre més gran de llicències femenines que de masculines, prova del creixement constant de l’esport femení des de les categories inferiors. Si ens fixem en les dades dels darrers 30 anys, l’any 1994 teníem 1.318 llicències femenines, un 24% del total. Així doncs, juntament amb el creixement global de llicències, hem tingut un exponencial de l’atletisme femení.

De la mateixa manera, el nombre de jutgesses ha crescut en els darrers anys, fet que demostra que les atletes, enteses en atletisme i seguidores d’aquest esport també es vinculen d’una forma diferent fora de la competició. A dia d’avui, la FCA conta amb 104 jutgesses de 317, un 34% del total.

Prova de 800 m a la Pista Coberta Carme Valero. Foto Alicia Pou

Avui, per sort, ja no resulta estrany veure els Campionats de Catalunya de pista, cros, trail o marxa competint homes i dones al mateix moment, amb la mateixa importància a nivell federatiu. No és estrany, per sort, comprovar com en la darrera convocatòria del Mundial de Glasgow, dels quatre atletes amb llicència, tres eren dones, Jaël Bestué, Esther Guerrero i Xènia Benach. Amb tot, queda molta feina per fer, des d’aquí, des de dins i des de fora.

L’atletisme català femení, fins i tot, ha tingut rècords del món. En 5 K marxa, l’únic absolut, el de Maria Reyes Sobrino l’any 1987 amb 21:25. L’any 1978, l’únic sub 20, el de Montserrat Pujol als 400 tanques amb 57.94. Al 2018, l’únic en Pista Coberta, el de Maria Vicente a la categoria sub 18 amb 4.371 punts.

Aquest 2024 ens ha deixat Carme Valero, la gran referent de l’atletisme català i estatal. Ella va ser pionera en molts aspectes, sobretot a nivell internacional, amb les seves medalles als mundials de cros i el seu paper als Jocs Olímpics. Valero ja resta a l’imaginari de totes i tots nosaltres, però cal reivindicar, no només el seu paper, també el de tantes altres pioneres dins de l’atletisme que dia rere dia, trenquen barreres i superen fronteres per arribar a l’esglaó més alt.